Després de mooolt de temps sense postejar, ni actualitzar, fins i tot sense estar el blog online… he tornat, i amb molt de temps lliure. Conseqüència directe d’haver acabat el PFC.

Ara, la meva eterna promesa, de barallar-me amb les CSS, torna!

In the metal scene, we tend to expect a lot from some countries such as Norway or Sweden, whereas some not-as-outstanding countries will receive some extra points coming from either surprise or mercy. Making an effort to try reducing the subjectivity of this review, let’s ignore this is the first LP album of a band from Spain (we must note, however, that Spain has an interesting growing scene with extreme-metal acts such as Vidres a la Sang, Foscor or Avulsed).

Scythecut Records (http://www.scythecut.com) publishes this Undefined album three years after their “Saturnism Unfolds” EP, which some of you (me, at least) may know from the free tracks on last.fm. Of Xenoglossy and Saturn features the re-recording of three songs included in this demo plus five brand new compositions, all merged in a very compact and detailed sound. This was achieved in Axtudio in Barcelona, really bringing a “crystal clear mixing and production”, as they rightly state in their website (http://www.definethenoise.com).

This compactness can be noticed not only in the sound but also in the concepts, ranging from philosophy to war, all having in common one’s own self, being this a human or the humanity, but always under the influence of Saturn, which implies melancholy but also acknowledging. This undirectally turns “Of Xenoglossy and Saturn” into some sort of conceptual album. These dialogs, conflicts, thoughts take shape thanks a proggy Death Metal base, full of key and tempo changes, enriched by a wide range of influences such as Doom, Post-metal and Black, with touches of progressive, brutal and even martial that, far from creating a tag chaos, give them a unique sound that gets to define the Undefined.

From agonizing whispers to deep growls -as well as blackish shrieks and touching cleans- Gherion’s versatile vocals provide the color that each passage requires, often underlined with evoquing sound FX and eloquent atmospheres. As far as guitars are concerned, Allen-Perkins brothers also bring a refreshing assortment that goes from powerful-massive riffs as heard in “At the edge of the world” from groovy melodies such as the surprising solo in “Metalogos”. In “Andreia”, we clearly hear Jaime’s catchy bass lines that leave us expectant in other songs where the bass sound is more integrated in the whole wall-of-sound. Diego’s drum playing is very far from being linear, another rich layer in this varied cake of spicy extreme metal.

A track-by-track analysis would turn this into a never-ending minute-by-minute review, so I just want to make a special mention to opening and ending tracks, both around ten minutes of edgy epicity that perfectly frame this solid, bright album.

Soon to be published, as far as it can be seen in their promotional sheet, the exquisite artwork that will illustrate the CD-book matches the whole “Of Xenoglossy and Saturn” concept, making it something that goes beyond the music (plus fetish friendly!).

We’ll be tuned to Undefined’s future releases, hoping we have the chance to see them live.

Fins ara sempre havia pensat que l’excessiva atenció social i mediàtica al futbol era totalment innecessària. Avui he arribat a la conclusió que m’encantaria un país amb 24/365 de futbol. Provin el passeig en horari de Champions, quin descans…

Últimament 1984kid no parava de parlar d’un suposat concert d’Asobi Seksu. En teoria era aquesta nit. Jo no sabia qui eren, tot i que en tenia un rmx de The Twelves. Avui he escoltat el tema original i m’he quedat enganxat. Ara, rebuscant, he arribat a la conclusió de que el concert, o bé no ha existit mai, o s’ha cancel·lat. En definitiva, que no existirà. Sort que sempre em quedarà el mp3… Us deixo amb el clip del seu hit Thursday, com a yonqui que convida als seus amics, per no sentir-se sol amb el monasso, i poder compartir la pena pel concert inexistent.

Dimecres, en teoria, comença a circular l’AVE. No sé si funcionarà com les Rodalies o no. Tampoc sé si el video que ve a continuació és real, o no. El cas és que seria una alternativa realment competitiva al pont aeri, o no. Depenent de si t’interessa arribar a la capital, o el que realment t’importa és el trajecte. En tot cas, una mica perillós, sí.

posa-ganivets de Maarten Baas

“CEAC is not COAC” 1984kid.

Quería empezar estableciendo las bases de su actitud ante su trabajo copy&paste, pero me da pereza, y voy a entrar directamente a los ejemplos prácticos.

Víctima nº1: Fast Good Barcelona

Pues qué decir. Algunos interioristas se creen que echando una ojeada a revistas de tendencias, poniendo cuatro muebles supuestamente modernos y un color -ehm, por así decirlo- actual (aunque ya empieze está pasado de moda) ya han creado un espacio.

No queridos amigos, esto no es un CSS, el local se va a quedar con ese color hasta que la pija-de-turno-supuestamente-moderna aka pijafashion vomite la hamburguesa -que no estan mal, por cierto- en sus preciosos pseudo-separadores verde flúor, o en su flamante taburete estilo Roca. Ah, y cuidado si tienes un culo más ancho que tu pantalla (suponiendo que vas con 15,4″ máximo), hay peligro de no caber en la silla. Cosa que implica no haber ido nunca a un Fast Bad. Entonces qué sucede? Te ha pillado la prisa de repente? Ellos sabrán.

Cuando entro en un local con este tipo de interiorismo decoración barata no sabría decir si estoy ante un centro wellness, un dentista o en una tienda de comida que pretende diferenciarse de un badulake.

Fast Good? Fast, no mucho. Good? la comida psíe.

Tal com diuen els propis Solefald en el text que acompanya aquest CD, “ja fa deu anys de la publicació de Linear Scaffold [el seu treball de debut]”… i sembla que ho han volgut celebrar de manera especial amb aquest Circular Drain, un àlbum d’edició limitada (i numerada a mà!) editat a través del segell Von Jackhelln Inhuman del propi Cornelius Jackhelln (Sturmgeist, G.U.T.), la meitat d’aquest duet noruec amb Lars Nedland (Borknagar, Age of Silence, Ásmegin…).
Solefald són un dels màxims exponents del que s’ha etiquetat com a “avant-garde metal”, un gènere que parteix generalment del metall més extrem i s’enriqueix, allunyant-se dels tòpics, amb l’experimentació estètica (en el sentit més ampli del terme), temàtica i instrumental. The Circular Drain és, doncs, una celebració de la longevitat d’un grup que va “experimentar quan tocava ser trues“.

L’àlbum agrupa una re-edició remasteritzada de la primera maqueta del grup Jernlov, junt amb una col·lecció de remixos i free-mixos de temes del grup per part de diversos artistes, des dels més industrials dels Bombs of Eduring Freedom a la versió més experimental quasi-noise de Zweizz. No vull que aquest text sigui una críptica allau de títols i artistes, pel què aquí deixo el link del myspace de la discogràfica on es poden escoltar un parell de remixos (especial esment al d’un dels millors temes del grup, Sun I Call), així com donar un cop d’ull al tracklist.
The Circular Drain resulta ser una peça heterogènia que més que aparèixer en els annals de la història, resultarà un entreteniment pels seguidors que esperen el proper disc (previst per finals de 2008), així com una bona manera d’introduir els Solefald a un públic diferent a l’habitual.
I pels qui no els coneixeu, podeu donar un cop d’ull al vídeo de Mont-Blanc Providence Crow perquè us feu una idea de com sonen, remixos apart.

Icanteachyouhowtodoit va immortalitzar les conseqüències d’anar a un concert playback aka reunió de fakemoderns, on el que menys importa és la música. Long live to fake.

ps: No en tenia prou amb un rodillazo made in Ed Banger, que avui m’he menjat el cantell d’una porta amb el front.

photo by Geej